Avui coneixem a Bea, jugadora del Sènior Femení. Deixem que ella es presenti.
Hola! El meu nom és Beatriz González i estic a punt de fer 30 anys. Sóc nascuda a Barcelona encara que les meves arrels són de Castella i Lleó, Burgos. Sóc professora de cicles formatius esportius, CAFEMN i EAS, a una escola de l’Hospitalet de Llobregat. Vaig començar a jugar fa quatre temporades al Rugbi INEF de segona línia i ara estic gaudint de jugar de número 8 al Sant Cugat.
Com vas començar a jugar a Rugbi i com vas conèixer el Sancu?
Tot va començar amb una cervesa. Vaig començar a treballar fa 4 anys a l’escola CE Jaume Balmes impartint classes de socorrisme, didàctica i anatomia. Va ser el primer any que el centre obria la línia dels cicles esportius i vaig tenir la gran sort de poder entrar a treballar. Tres de les professores que fan classe amb mi al centre eren jugadores del Rugbi INEF i fent una cervesa post jornada laboral, em van dir que era el dia de l’amiga i que havia d’anar a provar. Just feia un any que havia penjat les botes de futbol després de 10 anys compaginant estudis i treball. No perdia res a anar a provar, no podia dir que no. El meu primer entreno va ser una miqueta desastrós, moltes de les jugadores que hi havia en aquest moment havien jugat en la selecció absoluta de rugbi i em preguntava a la meva mateixa, que nassos fas aquí Bea? Però al rugbi tothom et dóna suport i t’ajuda quan ets nova. El meu nivell d’aprenentatge amb elles va ser brutal! Al cap de dos mesos vaig anar a veure-les jugar contra el Majadahonda, van jugar només 13 per falta de jugadores. Només van perdre de dos punts, quin partidàs i quina actitud dins del camp! Aquí va ser quan vaig decidir fer-me fitxa. Ara només penso, “beneïda cervesa la d’aquell dia”. Gràcies Ramona, Tania i Jordina!
Lamentablement el Rugbi INEF va deixar l’any passat de formar part de la DH Iberdrola. Algunes de les jugadores volíem continuar competint a gran nivell i vam decidir apostar pel Sant Cugat. No negaré que la Montse i jo li vam donar moltes voltes entre estar en el BUC i al Sant Cugat, vivim només a 20 minuts caminant de la Foixarda! Provem en tots dos equips, apostem pel Sant Cugat i encertem. Crec que ha estat una de les millors decisions que hem pres enguany, just ho comentàvem l’altre dia al cotxe de camí a casa.
Quins objectius tens en l’àmbit esportiu enguany?
A nivell de club tenim un objectiu, l’ascens. Personalment vull continuar aprenent, millorant i esforçant-me per a donar el millor de mi a l’equip. Sacrifici i compromís per part de totes per a remar juntes en la mateixa direcció.
Quins valors creus que defineixen el rugbi a la teva vida?
Em quedaria amb “companyonia, respecte i humilitat”.
Què li pots aportar a l’equip i quins creus que són les teves millors virtuts rugbístiques?
Em considero una persona bastant optimista i lluitadora dins del camp. Sóc una mica tossuda i no m’agrada tirar la tovallola. Encara que no em consideri una jugadora veterana pel poquet temps que porto jugant, crec que puc aportar la meva experiència de la DH i tot l’aprenentatge que he anat construint.
Com bona davantera m’encanta gaudir d’una bona melé, dels pick and go i una touch amb un imparable maul.
Quina regla/norma canviaries del rugbi?
Doncs que hi ha moltíssimes! Però entenc que és per al bon funcionament del joc i la seguretat.
Jugador/es referents i perquè
He tingut la gran sort de compartir camp amb grans jugadores del rugbi espanyol. Una de les meves jugadores referents ha estat Alexandra Castillón, una flanker que desitjaries tenir sempre en el teu equip i no en contra. No només l’admirava a nivell rugbístic si no per la seva actitud dins del terreny de joc. Vaig tenir la gran sort de compartir camp sent ella capitana i encara se m’estarrufa la pell al recordar les xerrades abans del partit.
Equip/selecció favorita
Tiraré cap a casa amb les Lleones.
Un partit que et porti bons records i què va passar
Hi ha molts però si haig de destacar un seria el meu primer partit en DH. Juguem al magnífic camp de Getxo sota la pluja. Recordo tot el suport de les meves companyes guiant-me pel camp, anava més perduda que un pingüí en un desert. Va ser fer un placaje i caure’m en un forat ple de fang, aquí va començar tot!
Podries fer una llista de les teves lesions?
On més he patit ha estat als turmells, cinc esquinços al turmell esquerre i tres al dret. Després la lumbar m’ha donat algun problema, però res a destacar si es pot jugar amb una bona faixa.
Com ha estat l’acolliment en el vestuari després de la teva arribada (explicar sensacions i alguna anècdota)?
ES-PAC-TA-CU-LAAAR! Hi ha una família meravellosa tant en l’àmbit de l’Staff com de jugadores! Totes tenen un cor gegant que fan que les adoris i les admiris. La meva “novatada” va ser posar-me de 8 i conèixer a dues flankers espectaculars, que a part de ser un gran suport al camp també ho són fora del terreny de joc. Estic molt contenta amb l’equip que s’ha format però haig de reconèixer que tinc feblesa per les meves “gordis“, les davanteres.
Què representa el Sancu per a tu?
Un gran club de rugbi que ha apostat molt per nosaltres. Una nova i encantadora família.
Si poguessis canviar de posició en el camp quin triaries i per què?
Del 4 al 8 he passat per totes les posicions i, si hagués de triar una altra posició en la qual no hagués jugat, m’agradaria provar la primera línia. Viure la melé espatlla amb espatlla amb el rival ha de ser brutal! Em considero una jugadora de contacte i no sé si m’agradaria trobar-me amb la responsabilitat de les tres quarts.
Un llibre, una cançó i una pel·lícula
Una de les cançons que més m’ha emocionat i estarrufat la pell pre i post partit ha estat Volcans – de Mussols. “És una guerra i vull lluitar-la al teu costat”.
Quins feixos en el teu temps lliure?
Temps lliure? Què és això? A part de treballar com a professora també coordino les activitats extraescolars del col·legi i s’han de planificar les classes però, el poquet temps que em queda és per al rugbi i els amics. Hi ha millor pla que una terrasseta i una cervesa fresqueta amb les teves amigxs?
Què és per a tu el rugbi?
Ara mateix tot, el meu gran descobriment. M’ha donat l’oportunitat de créixer com a persona i conèixer a grans persones.