Avui parlem amb Joan Marty, jugador del sènior masculí. Joan té 25 anys i defensa els colors del club des de la primera línia de la davantera. Aquest jove hispà-francès és estudiant de Psicologia i treballa en un col·legi de Sant Cugat en la seva vida ‘civil’. Entrenador de categories inferiors del club i jugador des de fa 14 anys. Anem a conèixer al nostre sènior.
-Com vas començar a jugar a Rugbi?
Porto jugant des dels 11 anys, i vaig conèixer el Sancu gràcies a la meva mare que va veure una notícia en el Tot Sant Cugat i vaig anar a provar.
-Quins objectius tens a nivell esportiu enguany?
El meu principal objectiu enguany és tornar al camp, tal vegada cal esperar al pròxim any, en tot cas una posada a punt per a tornar.
– Què significa el Sancu per a tu?
Per a mi el Sancu és la meva llar. En el sentit més ampli que se li pugui donar a aquesta paraula.
– Has estat entrenador durant diverses temporades de les categories inferiors. Com és l’experiència d’ensenyar Rugby?
Entrenar als nois és un luxe. Crec que l’experiència d’ensenyar alhora que vas aprenent és molt bona ja que em permet estar actualitzat i ser molt conseqüent amb les coses que ensenyo, com puc ensenyar alguna cosa que jo no faig etc… Però sobretot crec que és més mostrar la teva manera de viure el rugby a persones disposades a aprendre d’això, per això crec que és un luxe.
– Des de fa quant ets entrenador?
Porto entrenant des dels 18 (fa 7 anys), vaig començar en sub12 amb Jason i si continuo entrenant és gràcies a ell. I també vaig entrenar a sub14 mà a mà amb Jordi Justicia.
-Quins valors creus que defineixen el rugbi en la teva vida?
Jo sóc transparent, així que com jugo o entreno és com afronto el dia a dia. Així que definir uns valors exactes em seria difícil, qui vegi com jugo o entreno ho sabrà.
– Què li pots aportar a l’equip i quins creus que són les teves millors virtuts rugbísticas?
No ho sé la veritat, jo intento fer-ho el millor que pugui i fer el que mani l’entrenador, la qual cosa sí que puc assegurar és que em deixo l’ànima en el camp.
– Algun jugador o referent en el Rugby?
Més que jugadors, com a referent diria que el meu ex- entrenador Arturo Trenzano. Va ser qui va aconseguir que ara mateix el rugbi sigui un aspecte tan important per a mi a la meva vida, així que com a referent en el rugbi el trio a ell.
– Equip/selecció favorita
França, per descomptat. Com la lliga francesa no em sembla molt entretinguda, els pocs partits que miro a nivell club són de l’Ulster.
– Un partit per a emmarcar?
Podria dir molts, però per dir un el meu debut amb el sènior B a Girona. Crec que vam perdre, però recordo que per a mi era un canvi que em feia molta por (gent nova, molt més majors que jo…) i és un partit molt especial per a mi perquè vaig veure que aquesta nova etapa amb el sènior seria molt bona.
-Podries enumerar algunes de les teves lesions?
Principalment trencaments fibril·lars i tendinitis, tinc molta sort en aquest aspecte.
– Un llibre, una cançó i una pel·lícula
La fundació d’Isaac Asimov, Ca’t take my eyes off you de Frankie Valli, i pel·lícules hi ha moltíssimes així que per dir una de la meva infància Atrapa’m si pots.
– Quins hobbies tens al teu temps lliure?
En el meu temps lliure sóc bastant senzill, estar amb els meus amics. Sóc molt cinèfil. Ara estic intentant aprendre a cuinar millor.
– Què és per a tu el rugbi?
Suposo que una “vía de escape”, però principalment per a mi el rugbi és el Sancu, i això ja ho he definit abans.