CRÖNICA CONTRA LA VILA

Jornada número 8. El nostre sènior rebia a la Vila d’Alacant. Un dels rivals més dur que s’han trobat els nostres nois en el que portem d’any, i el que es preveu serà el rival directe a la fi de temporada.
El partit començava amb molta intensitat. Els nostres guerrers arribaven a la seva línia de cinc en els primers 5 minuts, però sense ser capaços d’entrar a la zona de punts. Malgrat això, els de casa s’avançaven amb una transformació a bastonades de Ellie Chabut, que al cap de poc va ser contrarestada per una del pateador de l’equip visitant. Amb una defensa molt dura de tots dos equips, es veia molt difícil que qualsevol dels 2 equips fes try, fins que, en una jugada de mèrit individual, Jorge Ortiz sorprenia la defensa després de tirar una touche a la cua, que en comptes de fer el maul que tant caracteritza al nostre sènior, es girava i s’anava només a l’aventura per a anotar el primer try del partit ja passat l’equador de la 1a part.

Passaven els minuts i els contactes cada vegada eren més durs, tots dos equips s’anaven “escalfat”, i es començava a veure això que el nostre benvolgut comentarista Martí diu “l’altre rugbi”. L’àrbitre es va veure obligat a interrompre diverses vegades el partit per a avisar als 2 capitans que jugaran i es deixaran de barallar, però ignorant això tots dos equips, en el minut 35, el jutge treia groga a un jugador de cada equip. Amb aquest gest esperava acabar amb aquestes trobades desafortunades.

La primera part arribava a la seva part final. La Vila, sense perdre els nervis en cap moment, s’anava acostant en el marcador a base de transformacions de cop de càstig, fins al minut 39 en el qual es posaven per davant per primera vegada en la trobada, 10-12, de nou amb una transformació de cop de càstig. La trobada semblava anar-se a la mitja part amb els de *Sancu per sota, però en l’última jugada, el nostre obertura Arthur *Picolè es treia de la màniga un *drop que posava per davant als nostres just abans d’acabar el 1r temps. 13-12 al descans.

En la segona part, els de Martín Garcia saltaven a la gespa amb moltes ganes d’emportar-se el partit. Sortien amb molta intensitat, esperant rematar la feina del 1r temps i que l’equip rival començarà a baixar el ritme…. i en aquest moment mostrar la superioritat física que tant han entrenat, sotmetre al rival. En el minut 3 de la segona part, Ellie allunyava als locals en el marcador després de transformar un penal que posava al XV de la Guinardera 16-12.

Va ser després d’aquests tres punts en el qual els visitants van sorprendre el Sancu mostrant la seva maduresa. A pesar que estaven igualment o més preparats que els nostres nois físicament parlant, tenien aquest polsim de maduresa, d’experiència, aquesta experiència de jugar en DH que el Sancu encara no té. Després de fer uns canvis estratègics en molt bon moment, una jugada amb moltes fases acabava amb melé a 5 metres del Sant Cugat, que després de cometre penal en 3 ocasions, els multaven amb una groga a un dels nostres pilar és acabats d’entrar al camp, i concedien una marca de càstig a favor de La Vila, que s’avançava en el marcador novament, amb el seu primer assaig per a posar-se 16-19.

El partit seguia molt ajustat, i es veia clarament que qualsevol dels 2 equips podia emportar-se el partit, i no va ser fins que, després d’una polèmica decisió arbitral, l’equip de la Vila anotava un altre assaig per a posar el 16-24. Els jugadors del *Sancu no es donaven per vençuts i en un cop de càstig dins del seu 22, anaven a bastonades per a així posar-se a 5 punts, és a dir, a distància d’un assaig, i malgrat ficar el cop de càstig, no va haver-hi suficient temps com per a fer l’assaig. Va ser així, com després de molt lluitar i mai donar-se per vençut, el nostre equip de guerrers encaixo la segona derrota de lliga, molt dolorosa, però que almenys deixa als nostres amb ganes de revenja, que esperem que els serveixin més endavant en la temporada.

Agrair una vegada més al públic de la Guinardera que en cap moment va callar. Especialment a la 16. Que continuï sonant el tambor, el saxofon i tots vosaltres.