“Sempre intento fixar-me en les jugadores que tinc al meu voltant”- Núria Uroz
Avui parlem amb Núria Uroz, primera línia del Sènior Femení. Núria va descobrir el rugbi mentre estudiava INEF a Lleida, i quan va acabar els seus estudis va estar jugant en el Carboners de Terrassa. A més de jugar a rugbi, treballa en un gimnàs. Des d’enguany, s’ha unit a les nostres files, i aquesta jove de 30 anys creu que el rugbi significa compromís.
Descobrim a Núria.
Com vas començar a jugar a Rugbi i com vas conèixer el Sancu?
Vaig començar a Lleida quan vaig entrar en la Universitat i em vaig enganxar de seguida.
Ja coneixia el Sant Cugat des de feia anys, i en veure la seva gran progressió em vaig decidir a venir al Sancu.
Quins objectius tens en l’àmbit esportiu enguany?
Individualment; progressar com a jugadora. I a nivell equipo, poder aportar tot el possible al femení i ajudar a fer-ho créixer.
Quins valors creus que defineixen el rugbi en la teva vida?
El rugbi per a mi significa el compromís que implica, i el gran sentiment de companyonia que s’aconsegueix amb les companyes.
Què li pots aportar a l’equip i quins creus que són les teves millors virtuts rugbistíques?
Jo crec que puc aportar una gran disciplina durant l’entrenament, i intensitat durant el joc.
Quina regla/norma canviaries del rugbi?
Una norma que es va canviar i trobo a faltar, és que abans en la melé, no feia falta estar a la mateixa altura que la melé contrària.
Jugador/es referents i perquè
No tinc cap jugador internacional com a referent. Sempre intento fixar-me en les jugadores que tinc al meu voltant. Però sobretot les que juguen en la meva posició per a veure que puc aprendre d’elles per a millorar.
Equip/selecció favorita
Igual que jugador referent… no tinc equip favorit, però sempre sentiré feblesa per INEF Lleida, ja que és on vaig començar a jugar i ell@s els qui van ser la meva família aquests anys que vivia fora.
Un partit que et porti bons records i què va passar
Un partit que sempre recordaré va ser quan jugava amb Carboners, en el camp d’Hospitalet. Vam ser 12 jugadores, entre una lesionada i una altra que s’havia d’anar per treball acabem sent 10 en el camp.
Lluitem com mai i plantem cara podent oferir un partit molt igualat.
Podries fer una llista de les teves lesions?
La veritat és que he tingut molta sort amb les lesions.
Esquinços uns quants. Però la lesió que em va apartar del terreny de joc durant un temps, va ser un trencament del isquio i vaig estar 2 mesos de baixa. Després ja vaig empalmar amb el covid
Què representa el Sancu per a tu?
Per a mi el Sancu és un exemple a seguir. Tant l’equip, com el club. I em sembla que és una oportunitat molt bona per a créixer com a jugadora.
Si poguessis canviar de posició en el camp quin triaries i per què?
La veritat és que m’agrada la primera línia i em sento molt a gust. Però si hagués de canviar triaria de tercera.
Quins feixos en el teu temps lliure?
Entre el treball, rugbi i estudiar la veritat és que no tinc temps lliure. Quan tinc una estona m’agrada passar-lo amb la meva parella o els meus amics
Què és per a tu el rugbi?
El rugbi per a mi és la meva via de fuita, la qual cosa em fa desconnectar de qualsevol problema després de tot un dia de treball.