Avui parlem amb Montse Leuga, segona línia del nostre Sènior Femení. Montse va descobrir el rugbi fa 13 anys gràcies a la seva professora d’educació físcia. El seu primer contacte amb el nostre esport va ser a Hospitalet, fins que finalment va decidir marxar a INEF i defensar els colors de l”ós’. Des d’enguany és una més a la nostra plantilla. Als seus 28 anys, a més de ser una excel·lent guerrera al camp, es dedica a tirar endavant la seva pròpia empresa de roba i complements esportius.
Coneguem a Montse!
Com vas començar a jugar a Rugbi i com vas conèixer el Sancu?
Vaig començar a jugar perquè la professora de gimnàstica de la meva amiga Miriam jugava en Inef, i els hi va dir a alguns dels meus companys que provessin el rugbi, em van donar enveja i em vaig unir a ells. Al acabar la temporada ens van dir que volien crear un femení sub18 a Hospi i no ens ho pensem dues vegades.
Quins objectius tens en l’àmbit esportiu enguany?
Gaudir en el camp i arribar al meu màxim nivell.
Quins valors creus que defineixen el rugbi a la teva vida?
Disciplina, companyonia, humilitat, sacrifici..
Què li pots aportar a l’equip i quins creus que són les teves millors virtuts rugbístiques?
En l’àmbit personal molts riures. En l’àmbit esportiu, joc en equip, confiança, seguretat, suport.
Quina regla/norma canviaries del rugbi?
Els xuts de dins o fora de 22, qui la treu? Que posin les normes més senzilles perquè mai sé a qui li toca treure, sóc la pitjor línier del món.
Jugador/es referents i perquè
Angela del Pan, he tingut la sort de compartir camp amb ella i t’ajuda, et dirigeix, t’aconsella.
Equipo/selecció favorita
Nova Zelanda, des de que vaig veure el documental que van fer en Prime Vídeo sóc fan 100%.
“All or nothing”
Un partit que et porti bons records i què va passar
La final de DH de l’any passat contra CRAT, al final no va poder ser però va ser un partit brutal.
Podries fer una llista de les teves lesions?
M’he trencat el nas 4 vegades i el peroné 2, múltiples esquinços i fissures de dits, escàpula, costelles… un espectacle.
Com ha estat l’acolliment en el vestuari després de la teva arribada?
Súper bé i un ambient súper sa des del primer dia, no tinc cap queixa. Això sí no saber qui era germà/novio de qui, ni conèixer les seves vides ens ha portat diversos riures a totes.
Què representa el Sancu per a tu?
Una nova oportunitat de fer les coses bé en una estructura de club de rugbi. Una nova etapa on tornar a gaudir i trobar-me com a jugadora de rugbi.
Si poguessis canviar de posició en el camp quin triaries i per què?
De 3a sens dubte, això de poder sortir tan ràpidament de la melé dóna gust, jo surto a “rastras” sempre.
Un llibre, una cançó i una pel·lícula.
El llibre, una trilogia sexual molt guay que vaig llegir, no recordo el nom. La cançó qualsevol “bachatita” que em posin i la pel·lícula “7 ànimes”
Quins feixos en el teu temps lliure?
Estic una mica viciada al crossfit a ballar salsa i bachata.
Què és per a tu el rugbi?
Una forma de vida, la gasolina que necessito per a encarar-la.