Avui coneixerem a Marta Valldeperes, segona línia del Sènior Femení i gairebé doctora en Veterinària. Aquesta jove de 29 anys, porta des de fa 11 anys jugant a rugbi i 5 d’ells al Sancu.
Coneguem a la nostra Sènior!
Com vas començar a jugar a Rugbi i com vas conèixer el Sancu?
Vaig començar, com moltes, amb el Sevens en la universitat. A Centaures de l’Autònoma fèiem molts amistosos amb el Seven femení de SantCu i, al final quan vaig acabar la carrera, em vaig federar aquí amb algunes companyes d’aquell llavors (Vicky, Txell, Laura Pérez…).
Quins objectius tens en l’àmbit esportiu enguany?
A nivell d’equip m’agradaria acabar de fer pinya (que ho estem aconseguint) i sortir satisfetes del nostre paper tant a DHB com a DHC.
El meu objectiu personal és mantenir el físic aconseguit i intentar millorar en la presa de decisions. També, després de la lesió de principi de temporada, poder acabar de recuperar la confiança de nou i, per descomptat, intentar acostar-me al nivell que tenim enguany!
Quins valors creus que defineixen el rugbi a la teva vida?
Disciplina, compromís, constància, determinació i cooperació.
Què li pots aportar a l’equip i quins creus que són les teves millors virtuts rugbístiques?
Aquesta és difícil, m’agradaria pensar que aporto constància i treball dur amb esforç, i de virtuts poques! Haha, però crec que en la melé sóc una embranzida útil i en la conservació de la pilota també.
Quina regla/norma canviaries del rugbi?
Això de les convocatòries en funció del nombre de primeres línies, que no li veig el sentit, encara que segur que el té.
Jugador/es referents i perquè
De sempre m’agrada molt Alun Wyn Jones, capità de la selecció de Gal·les que juga de la meva posició. També Cheslin Kolbe, em sembla espectacular! Del femení em conec millor a les de Sevens, m’encanta Portia Woodman per la seva força i duresa i Charlotte Caslick per la seva versatilitat. En l’àmbit nacional, una jugadora que admiro moltíssim tant a nivell personal com professional és Diana Gassó, que va ser la meva primera capitana, és una Superwoman.
Equip/selecció favorita
M’encanta la selecció de Gal·les masculina, però m’agrada més veure jugar a equips en els quals conec algunes integrants com les Lleones, o qualsevol equip de la competició en la qual estem!
Un partit que et porti bons records i què va passar
Semifinal de DHC contra Sant Boi, ningú donava un duro per nosaltres; donis de la federació, la televisió, etc. es va promocionar molt el Sant Boi. Quan guanyem i passem a la final va ser… Magnífic, vaig plorar tant…
Podries fer una llista de les teves lesions?
Així coses importants en ordre cronològic seria: fissura costal, nas trencat, fractura espiroidea del 2° metacarp dret, fractura de la falange proximal del 5° dit del peu esquerre i trencament parcial dels lligaments col·laterals (cubital i radial) metacarpofalangicos de la mà esquerra amb edema ossi.
Què representa el Sancu per a tu?
El SantCu representa una part important de la meva rutina diària, de la meva vida des de fa anys ja. És i serà EL MEU equip i un lloc en el qual trobar suports quan es necessiten.
Si poguessis canviar de posició en el camp quin triaries i per què?
No em disgusta segona línia, però a Múrcia vaig jugar de 8 i em va encantar! Poder empènyer, estar en el moll de la davantera, però també participar en el joc obert, crec que és la millor posició.
Un llibre, una cançó i una pel·lícula
Llibre: L’últim que m’he llegit, “El tren dels nens”, de Viola Ardone.
Cançó: Mi swing es tropical.
Pel·lícula: Border (2018). Em va impactar molt, no m’ho esperava.
Quins hobbies en el teu temps lliure?
Temps.. què? No tinc d’això ara mateix, però m’agrada molt perdre’m en el bosc i anar a observar fauna quan puc.
Què és per a tu el rugbi?
És com un oasi en el meu estrès diari, en el qual puc abstreure’m de la resta i canalitzar les meves frustracions cap a una cosa constructiva.