“Per a mi el Sancu és un abans i un després”- Laia Capdevila (Peke)
Avui parlem amb Laia Capdevila (Peke). Aquesta jove aspirant a infermera de 19 anys i primera línia del nostre Sènior Femení, diu que el rugbi és un estil de vida.
-Com vas començar a jugar a Rugbi i com vas conèixer el Sancu?
Vaig començar a jugar a rugbi gràcies al meu oncle, ja que, ell jugava i va ser un esport que em va cridar molt l’atenció. Quan ho vaig provar, des del primer moment vaig saber que era l’esport de la meva vida.
Quan vaig entrar en la Escoles Universitàries Gimbernat vaig buscar un club que fos a prop per a poder combinar-lo amb els estudis, i aquest va ser el Sant Cugat, va ser pura casualitat. Va ser llavors quan, vaig buscar informació sobre el Sancu i em va semblar un club supercomplet i amb molt de nivell així que vaig decidir provar i aquí m’he quedat.
-Quins objectius tens en l’àmbit esportiu enguany?
Primer de tot recuperar-me del tot de la meva lesió de genoll, i després ser una jugadora més polivalent adquirint més agilitat i habilitat a l’hora de jugar.
– Què significa el Sancu per tu?
Per a mi significa un abans i un després. Quan vaig entrar sabia els coneixements bàsics de rugbi, a poc a poc vaig començar a entendre com funcionava tot i va anar llavors quan
vaig començar a gaudir del joc.
-Quins valors creus que defineixen el rugbi a la teva vida?
El respecte i perseverança, tant dins com fora del camp.
– Què li pots aportar a l’equip?
Quina pregunta més difícil… crec que puc aportar constància, esforç i alegria a l’equip. I virtuts… encara em queda molt per aprendre, però podria dir que una virtut seria la força.
– Jugador/es referents i perquè
Referent referent no seria perquè juga en una posició diferent a la meva, però m’agrada molt la Potria Woodman.
-Equip/selecció favorita
Suposo que Nova Zelanda
-Un partit que et porti bons records i què va passar
El primer partit que vaig jugar amb les noies de Sant Cugat, vaig sortir de titular i estava molt nerviosa i amb molta pressió, però em vaig sentir molt còmoda amb elles! Va ser un partit que recordo amb molt d’afecte i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé!
– Podries fer una llista de les teves lesions?
Al meu primer partit de rugbi em vaig trencar el menisc intern i extern i els creuats. Una lesió que 4 anys després continuo arrossegant, tot i que m’hagin operat. Crec que abans de la vida amb Covid mai vaig gestionar la meva lesió, simplement vaig veure que podia i vaig continuar jugant i jugant fins que enguany la lesió ha tornat a trucar a la porta, i la veritat és que he entès que haig de prendre-m’ho més amb calma i recuperar-me bé.
– Un llibre, una cançó i una pel·lícula
Mil sols esplèndids, Let her go, Intocable
– Quins hobbies en el teu temps lliure?
M’agrada molt sortir a caminar per la muntanya. Tinc la sort de viure al costat de precioses muntanyes i la pau i tranquil·litat que em transmet no es paga amb res.
– Què és per a tu el rugbi?
Per a mi el rugbi és un estil de vida, no només per la implicació que has de posar-li si no per les amistats que es creen, crec que són una de les millors coses que m’emporto del rugbi, perquè al final, les veus més a elles que a la teva família!