“Sóc part del CRSC“- María Soriano
Avui xerrem amb María Soriano, més coneguda com ‘Cau’, primera línia del Sènior Femení del Sant Cugat. La jove valenciana de 29 anys, va arrencar la seva carrera rugbística fa 7 anys al CAU València (d’aquí el seu sobrenom). Després de mudar-se a Barcelona per motius laborals, és professora de Fabricació Mecànica, va començar a entrenar amb INEF BCN i després de la recent escissió d'”Inef–Hospi“, va decidir venir al nostre club.
Com vas començar a jugar a Rugbi?
Vaig provar el rugbi en la universitat i em va cridar molt l’atenció, però llavors estava estudiant música i això ocupava la majoria de les meves tardes, així que no em quedaven dies per a anar a entrenar. Uns anys més tard seguia amb l’espineta del rugbi clavada i gràcies a un amic que jugava en el CAU, vaig anar a provar. Des de llavors no vaig fallar un dia a entrenar!
El Sancu és un referent dins del rugbi femení català i sempre m’havien parlat bé del club.
Quins objectius tens en l’àmbit esportiu enguany?
Continuar creixent com a jugadora, ser més potent i explosiva en les meves accions, que és una cosa que a vegades em costa… A nivell d’equip, arribar a la final de DHB per a disputar l’ascens a la màxima categoria femenina. També m’agradaria que finalment comenci la lliga catalana per a poder consolidar un segon equip competitiu.
Què et va portar a abandonar València per a acabar a Barcelona?
Vaig venir a Barcelona fa 5 anys perquè em van cridar d’un institut per a treballar. No vaig tenir molt de temps de pensar-ho perquè va ser d’un dia per un altre, però la veritat és que sóc molt feliç aquí i ara no m’imagino vivint d’una altra forma. Al venir-me’n a viure aquí, vaig començar a entrenar amb les noies d’Inef i em van acollir superbé. La temporada passada, l’acord entre Inef i Hospitalet (que feia possible jugar en DH) es va trencar i vaig decidir unir-me al Sancu.
Com ha estat l’arribada a l’equip després de l’escissió d’INEF-l’Hospitalet?
Al principi va ser una decisió difícil perquè jo estava molt còmoda a Inef–Hospi i sentia una unió molt forta amb les meves companyes d’equip. Sóc una persona molt emocional i em va costar una mica acceptar que tot això s’estava acabant… Però en desfer-se l’acord entre els clubs, buscava un equip competitiu i vaig parlar amb part del staff del Sancu. Em va agradar el que explicaven, vaig tenir molt bones vibracions…i la veritat és que estic encantada! Les noies són increïbles i ens han tractat superbé des del minut zero. I l’equip humà que tenim al voltant és genial, ens cuiden molt i sempre busquen el millor per a les noies i l’equip.
Quins valors creus que defineixen el rugbi en la teva vida?
Disciplina, sacrifici i equip.
Què creus que li pots aportar a l’equip i quins creus que són les teves millors virtuts rugbísticas?
M’encanta entrenar! I m’agrada ser exigent amb el que faig. Encara que hi hagi coses que a priori no m’agradin molt, si sé que em servirà per a ser més ben jugadora al camp, no m’ho penso i sempre tracto d’anar al 100%. Intento transmetre a la resta de les meves companyes que no passa res si les coses no surten a la primera, o a la segona, o a la tercera… entrenem per a ser millors jugadores i que això ens converteixi en un millor equip, estem juntes en això i el treball sempre acaba portant resultats.
Jugador/es referents i perquè
He tingut la sort de compartir camp i samarreta amb jugadores increïbles, de les quals he après molt. Em quedaré amb dos: Teresa Bueso, amb la qual vaig començar a jugar en el Cau i la veritat és que és un espectacle veure-la jugar i Jordina Marbà, que a més de ser una molt bona jugadora, m’encanta i comparteixo amb ella la visió que té d’aquest esport i els seus valors.
Equip/selecció preferida
No sóc molt fanàtica… Però diré Nova Zelanda
Un partit per a emmarcar?
La final de la primera fase d’ascens que vaig jugar amb el Cau, vam perdre contra Hortaleza per 2 punts i elles van pujar a DH. Va ser el final de la meva primera temporada jugant a rugbi i havia estat molt intensa. Algunes noies deixaven l’equip aquest any perquè marxaven fora de València i era el nostre últim partit juntes, va ser molt emotiu.
Podries fer una llista de les teves lesions?
Alguns esquinços de turmell i fa tres anys em vaig trencar la clavícula. Ara fa un temps que no em lesiono i espero seguir amb la ratxa!
Un llibre, una cançó i una pel·lícula
Llibre: Un món feliç- Aldous Huxley
Cançó: Spirit bird – Xavier Rudd
Pel·lícula: Matilda, és la pel·lícula de la meva infància
Quins hobbies en al teu temps lliure?
La veritat és que entre el treball, entrenaments, gym i partits, no em queda molt temps lliure, però m’encanta veure el mar, escapar-me a la muntanya (encara que vaig menys del que m’agradaria) o trobar un ratet per llegir. Ah, i el vermut al sol sempre em sembla un bon pla!
Què és per a tu el rugbi?
Un imprescindible a la meva vida.