“He après, he crescut i he lluitat quan érem menys de 10”- Andrea
Avui parlem amb Andrea González, una de les nostres sènior. Andrea, porta prop de 10 anys al club. Defensant els colors des de la primera línia, és una gran arquitecta tant dins com fora del terreny de joc. Per a aquesta jove, ara lesionada, el rugbi és un estil de vida i així li ho transmet als joves que entrena.
Com vas començar a jugar a Rugby i com vas conèixer el Sancu?
Vaig començar als 16 gràcies a una Anna Duch (ex-jugadora del femení), anàvem juntes a l’institut. Ens va estar comentant que li feia molta il·lusió provar aquest esport, però li feia vergonya venir sola als primers entrenaments. Em vaig oferir a acompanyar-la pensant sincerament que no aguantaria ni una setmana, però 9 anys més tard aquí segueixo! El rugby realment té alguna cosa que el fa addictiu
Quins objectius tens en l’àmbit esportiu enguany?
La veritat és que aquesta no està sent la meva millor temporada. Al primer partit que vam tenir després de l’eterna pretemporada em vaig lesionar el genoll… Pel que ara mateix el meu principal objectiu esportiu és tornar a començar a córrer i entrenar com més aviat millor!
Com és entrenar a les que pot ser que en un futur siguin les teves companyes?
És increïble. Tenir l’oportunitat de compartir tot el que saps d’un esport, a uns nens que estan bojos per aprendre i millorar, realment és una experiència brutal. Veus com milloren dia a dia i realment sents orgull cada vegada que fan un bon placaje o un bon passe.
Des de fa quan ets entrenadora?
Vaig començar l’any passat amb Irene Aires a la categoria de Sub 10 i aquí segueixo.
Quins valors creus que defineixen el rugbi a la teva vida?
El respecte, la constància i la superació tant dins com fora del camp, i tal com deia la meva capitana favorita: Cap fred, cor calent.
Què li pots aportar a l’equip i quines creus que són les teves millors virtuts rugbístiques?
Aquesta pregunta em sembla molt difícil! Diria que moltíssima constància i esforç en tot el que faig. Sempre tracto de fer-ho tot amb un somriure en la cara. Al final per molt dur que es posi l’entreno o el partit, el faig perquè és una cosa que gaudeixo i adoro.
Dins del camp diria que col·locar-me on se’m necessita i assegurar i protegir la pilota.
Jugador/es referents i perquè
Suposo que aquesta pregunta està pensada perquè digui algun jugador d’elit famós, però la veritat és que el meu referent sempre ha estat la Vicky. Per les ganes que li posa, per com juga, per la confiança que em transmet tant dins com fora del camp i per la seva habilitat per a preparar-nos a totes per a jugar i donar-lo tot abans d’un partit.
Equip/selecció favorita
Irlanda
Un partit que et porti bons records i què va passar
Crec que totes les que vivim aquest partit direm el mateix, sens dubte el partit contra Sant Boi en 2016. Ens presentem 12 jugadores, sense entrenador i amb algunes jugadores mitjà lesionades. Va ser duríssim, però no sols aconseguim aguantar el partit sencer, sinó que al final aconseguim guanyar quedant 24-29. La manera en què ens vam defensar, ens cuidem i ens animem dins del camp per a seguir em va marcar. La satisfacció que vaig sentir en veure que havíem guanyat, és una cosa que no oblidaré mai.
Podries fer una llista de les teves lesions?
Uff… Perquè només en esquinços de turmell ompliria pàgines senceres. Sí que és veritat he tingut molta sort, perquè fins ara no havia tingut cap lesió que m’allunyés del camp més d’un parell de mesos. M’he fet diversos (molts) esquinços de turmell, una distensió d’espatlla i ara el genoll… Tinc un esquinç de segon grau al lligament lateral intern i el creuat anterior parcialment trencat.
Què representa el Sancu per a tu?
El Sancu és casa meva. Aquí he après, he crescut i he lluitat quan érem menys de 10. Encara no em crec quan en els entrenos ara passem de 40. He conegut a les que són les meves millors amigues, la meva família i és el lloc on em refugio, i on sempre aconsegueixen treure’m un somriure quan més la necessito.
Si poguessis canviar de posició en el camp quin triaries i per què?
La veritat és que adoro ser primer línia i no ho canviaria per res.
Un llibre, una cançó i una pel·lícula
El ventall de seda de Lisa See, You & Me de Disclosure i El viatge de Chihiro de Studio Ghibli
Quins hobbies tens al teu temps lliure?
Viatjar, dibuixar i de tot menys estar quieta
Què és per a tu el rugbi?
Una superació i reptes constants. I una manera de veure i viure la vida de manera més intensa.