Avui coneixerem a Ezequiel Agustín Biagini, jugador i entrenador del club. El primera línia de 27 anys, coneix a la perfecció els engranatges interns tant del nostre primer equip masculí, com de nostres més que reconegudes categories inferiors. Ezequiel (Eze) porta 14 anys lligat al Sancu i afirma que el Rugbi és “un esport, al voltant del qual se sol ajuntar bona gent”. L’experiència i el lideratge són dos atributs que defineixen a “Eze”.
-Com vas començar a jugar a Rugbi?
A l’estiu de 2007, estava de vacances a França, a un càmping amb els meus pares, i com feia molt mal temps gairebé cada dia, ens quedavem a cobert, jugant a cartes i mirant la tele, on tiraven la major part del temps partits amistosos de rugbi, de preparació pel mundial. Em va agradar el que vaig veure i vaig buscar el club de rugbi que quedava més prop de Terrassa, on viu, i era el Sancu.
-Quins objectius tens en l’àmbit esportiu enguany?
No fallar a un entreno i estar disponible per a ajudar a l’A. Excepte un any, dels 8 que porto en el sènior, en tots he estat jugador del B, i quan l’A em necessita haig d’estar preparat, i per a això és bàsic estar en la dinàmica dels entrenaments.
– A més de jugador ets entrenador, com és entrenar als que pot ser que en un futur siguin els teus companys?
Com he entrenat a les categories més joves del club, em costa imaginar-me jugant amb ells. El que sí que penso quan els veig entrenar i jugar és “quan aquests arribin al sènior pugem”. Aquests nens i nenes ja des de petits tenen una habilitat i una intensitat que no m’hagués imaginat abans de començar d’entrenador.
– Des de fa quan ets entrenador? Quants anys, que categories, etc..
Vaig començar en 2015, en les categories sub 6 i sub 8, gràcies a Iñigo Cucurull, que em va animar a començar. L’any següent sub 6 i sub 8 es van separar i vaig seguir amb sub 8 tres anys més, fins a la 2018/19. Al cap d’un any de descans, enguany estic entrenant a sub 12.
-Quins valors creus que defineixen el rugbi a la teva vida?
Companyonia, integritat i disciplina
– Què li pots aportar a l’equip i quins creus que són les teves millors virtuts rugbístiques?
Depèn de l’equip, al B puc aportar lideratge, experiència i fins i tot una mica de visió de joc, ja que tot és molt més senzill a aquest nivell. A l’A puc aportar la poca habilitat que tinc, que es limita a les fases estàtiques i poc més.
-Equip/selecció preferida
Els Pumes
– Un partit a emmarcar?
Quarts de final de DH catalana a Cornellà, contra el FCB B, el partit va arribar a la pròrroga i Luis Soares va anotar la marca que ens va donar la victòria. A Andrés Martínez, l’entrenador, se li va anar una mica l’olla, i vaig jugar tot el partit, pròrroga inclosa, encara que hi havia canvis de primera línia. Va ser una victòria i una temporada per a emmarcar, la millor del B de moment.
– Podries fer una llista de les teves lesions?
Són unes quantes, si les ordeno de menys a més greus, trencaments fibril·lars varis en isquiotibials i quàdriceps, cella oberta, nas trencat, esquinç en les cervicals, luxació en l’acromi i la pitjor, el trencament d’un os, el mal·lèol tibial intern, que em va fotre els lligaments i em va deixar 7-8 mesos fora.
– Un llibre, una cançó i una pel·lícula
La germanor del llençol sant, British Mind de Hinds i Pulp Fiction
– Quins hobbies tens en el teu temps lliure?
El poc que em queda ho dedico a anar a prendre alguna cosa amb amics, pàdel, concerts, i si estic a casa series/cinema.
– Què és per a tu el rugbi?
Un esport, al voltant del qual es sol ajuntar bona gent.