Victòria amb punt de bonus ofensiu del SantQ aquesta tarda a la Guinardera davant d’un Andemen Tatami que no ha posat les coses gens fàcils.
Un partit que ha tingut dues parts molt diferenciades. A la primera part, tot i que el SantQ no li ha perdut mai la cara al partit, qui ha dominat i, sobretot, qui més possessió de pilota ha tingut ha estat l’equip visitant. Els valencians no han estat una màquina de fer punts, però han controlat el joc i han progressat aprofitant els errors del SantQ: avants, errors de passada, melés perdudes, cops de càstig ben assenyalats… A la mitja part, els valencians dominaven amb quatre cops de càstig, mentre els locals tenien 10 punts, gràcies, aquest cop sí, a haver aprofitat un error dels xes que els ha costat un assaig posteriorment transformat i a un cop de càstig a l’últim minut de la primera part.
Però ja sabeu que el SantQ pot ser mortífer quan disposa d’una mica d’espai i això és el que ha passat a la represa. Només en els cinc primers minuts de la segona part, el SantQ ha fet dues marques aprofitant la velocitat dels tres quarts (i el suport de la tercera línia). Ha semblat que el SantQ estava a punt de sentenciar el partit amb un quart assaig, però els del Tatami han resistit l’empenta local i han posat més incertesa al marcador quan a mitja segona part han aconseguit un assaig transformat que deixava les coses en un 27 a 22 que no assegurava res.
Això sí, així com a la primera part el domini era dels valencians, a la segona qui s’ha fet amb del partit ha estat el Sant Cugat i encara que ha costat, en primer lloc i després de dos intents fallits, a la tercera, ens ha entrat un drop que ens posava en distància de seguretat i, després, el SantQ ha continuat insistint fins que en els cinc minuts finals, amb els valencians una mica fosos (només portaven quatre jugadors substituts), el SantQ ha acabat rematant el partit amb dos assajos més i assegurant el punt de bonus que falta ens fa.
A part de les baixes d’inici de temporada i d’alguna baixa més de les últimes setmanes, avui encara n’hem hagut de patir alguna més. Ho dic perquè la setmana vinent sembla que tornem a jugar a casa, aquest cop contra les Abelles, un rival directe per les places que donen opció a jugar el play-off d’ascens i que portem enganxat just darrere. Si la propera setmana sabem jugar i guanyar, posarem distància vers la quarta posició i mirarem cap a la segona. Si no ens va tan bé, quedarem tocats, de cara a la lluita pel play-off, però en qualsevol cas, ja és molt el que s’ha aconseguit fins ara.
Mentrestant i fins a la setmana vinent, FORÇA SANTQ!!!
Crònica: Manel Turon
Fotografia: @fotografiaderugby